“Buddha Mountain” (Li yu, 2010), es va alçar amb el guardó de la Secció Oficial del primer Casa Àsia Film Week amb totes les de la llei. Una pel·lícula de personatges, espontània i absorbent, que roman a la ment de l’espectador després del seu visionat.
Ambientada a Chengdu, tota la història gira al voltant del trio principal, un grup de joves que comparteix una amistat de gran intimitat, que destil·la naturalitat, i que enganxa des del primer moment. D’entre ells, la noia protagonista resulta ser el personatge més complex i captivador, ple de contradiccions però dotat d’un magnetisme, que aporta l’espectacular actriu Fang Bingbing, que manté l’interès constant per saber a on anirà a parar aquesta petita família, que es completa amb la nova llogatera del grup, una antiga cantant d’òpera. La vida no és fàcil per a cap d’ells, tots amb les seves debilitats, els seus traumes i les seves vies d’escapament.
Unes vies que els acabaran portant a la trobada d’un refugi on oblidar-se de la seva fragilitat, l’indret que dóna el títol a la pel·lícula. D’entre els grans segments que trobem al film, alguns molt físics i d’altres gairebé abstractes, sense dubte cal destacar la seqüència del trajecte cap a aquest paratge místic, que aconsegueix transmetre una poesia i malenconia que encongeixen el cor, i que fa partícip l’espectador del viatge interior que també estan experimentant els protagonistes.
La fotografia que ens regalen tan sovint els films asiàtics, marcada per l’especial llum dels països orientals, exerceix aquí la seva funció a ple rendiment, contrastant l’acolorit, la dinàmica i hiperactivitat de la ciutat, molts cops també decadent, amb les tonalitats més suaus, la grandiositat de l’entorn i el diferent espectre de colors que trobem en escapar de la urbs.
Però mai ens oblidem dels nostres personatges, adaptatius, de vegades per activitat i altres per passivitat. Les seves accions són a voltes impulsives, aparentment sense sentit, poc racionals, però el públic les entén, perquè tenen una base humana veritable. Perquè són com la vida mateixa.
Així doncs, la pel·lícula es mou sense grinyolar per diferents registres, tots coherents amb el conjunt i que creen una experiència completa, sense escarafalls, que entra en sintonia amb les nostres inquietuds, amb la cerca del sentit de la nostra vida, del nostre lloc a un món canviant, complex i convuls. Aquí, i a la Xina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario